Fils deslligats aquí i allà. Alguns tapissos folraven terres i parets. Servien també de roba de llit i abric. Uns altres cobrien el terra que s’havia destinat als animals. Un de blau, bastant bonic, travessat per cordes taronges i vermelles, se situava al centre del saló com a guarniment, emmarcant també el seient on solien col·locar-se àvies i mares. Amarrats a dalt, els més deteriorats, feien ombra; protegien de la pluja, més aviat, en aquella Viena freda i hivernal.
(Las telas arañan, per Pedro G. Romero. Del catàleg Adiós al rombo de Teresa Lanceta).
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que n’accepta el seu ús. Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí.