Guillermo Pfaff, Francesca Llopis, Alba G. Corral, Mim Juncà, Pep Aymerich IDN 2013: LAB NU2S / Instal·lacions interactives ballades

DINS EL FESTIVAL IDN – IMATGE, DANSA I NOUS MITJANS

Instal·lacions Interactives Ballades és la presentació de quatre peces interactives de quatre artistes visuals, pintors i dibuixants, que en complicitat amb dissenyadors de software, s’han creat en el marc del Laboratori de recerca de NU2’s a l’Animal a l’esquena. Acollides per un objecte pantalla creat específicament per aquesta instal·lació col·lectiva, les quatre peces són manipulades per dues ballarines i utilitzades com a motiu d’inspiració per ser ballades després pel públic visitant.

Les obres són de Guillermo Pfaff, Mim Juncà, Francesca Llopis i Alba G. Corral, amb els tecnòlegs Eloi Maduell i Julià Carboneras i amb la col·laboració d’Anna Ventura. Ballades per Neus Vila i Leo Castro. La construcció és de Pep Aymerich i la direcció artística del projecte, de Núria Font.

Guillermo Pfaff
Ballant se’n va (Ballant ell/ella marxa) és una peça on presència i absència es juxtaposen. Una pirueta conceptual de reacció instintiva a una petició de ball. Una evocació de nostàlgia per qui ha marxat. A partir del LAB es converteix en un videojoc que només pot ser superat mitjançant la pràctica de la dansa.

Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976). L’any 1999 acaba els seus estudis artístics i exposa per primera vegada en una galeria comercial. Encara que en els seus inicis treballa amb diferents mitjans, aviat la pintura es converteix en el seu llenguatge més recurrent. Entre 2002 i 2005 abandona Barcelona per viure a París i Berlín. Quan torna, produeix alguns dels seus treballs a Hangar, on aconsegueix una beca de residència de dos anys. Actualment viu i treballa entre Barcelona i Madrid.

Mim Juncà
La peça consisteix en la projecció d’una sèrie de dibuixos d’unes mans que només es posen en acció amb el moviment de les mans de l’espectador. El joc entre el registre d’un moviment i l’acció de qui decideix estar per aquells traços, no sense una mínima consciència del seu propi gest, evoca un particular pas a dos.

Mim Juncà (Banyoles, 1959). Estudia a l’Escola Eina de Barcelona. El que busca en una obra d’art és «el màxim contingut psicològic en les mateixes figures», tal com pensava Freud. Salvant les distàncies, és clar. La figura humana és una constant en el seu treball. L’interès pel gest d’aquestes figures, que freguen sovint la caricatura, l’alimenta amb l’observació tant de la multitud com de la pròpia persona, tant en assajos de teatre com davant la pantalla, sempre amb un paper i un llapis a la mà.

Francesca Llopis
Efectuar aquest laboratori amb NU2’s ha suposat experimentar com es desplega la comunicació entre el moviment del cos i el plànol estàtic de la imatge, verificant que és possible establir una nova relació amb la pintura. El moviment s’ha traduït en un viatge sobre un atles de línies de tinta, recorreguts líquids que, segons el teu propi desig, t’apropen, t’allunyen o van d’un costat a l’altre.

Francesca Llopis (Barcelona). Com a pintora, ha exposat en galeries i centres d’art en diverses ciutats d’Europa, Àsia i Estats Units. Des de l’any 2000, la seva pràctica transcendeix la pintura i combina aquesta disciplina amb la instal·lació i el videoart. Creu en la implicació social dels artistes i, per tant, es declara políticament activa. L’art és un mitjà per desenvolupar la llibertat individual i col·lectiva i en aquest sentit defensa la pràctica i la comunicació artístiques en totes les seves formes. Entén, com va dir Marcel Duchamp, que l’obra d’art es conclou amb la mirada del que veu: de l’altre.

Alba G. Corral
Projecte GUIX/ Pintant amb el cos. Peça interactiva on el cos dialoga amb la pantalla i fa possible que els seus moviments reaccionin directament amb el que es projecta. És com tenir guixos digitals i invisibles a les seves mans per crear paisatges pictòrics a la projecció. L’espai és sensible i interactiu als moviments, i es poden crear coreografies improvisades on allò visual reacciona en temps real al moviment.

Alba G. Corral (Madrid, 1977), establerta a Barcelona, utilitza el codi per crear eines visuals que donen vida en temps real a paisatges digitals abstractes.

Desenvolupa programació visual, art generatiu i actuacions en directe en el context LIVE CINEMA i està vinculada a la docència del codi visual. A més, és una de les organitzadores del festival Femelek, que té per objectiu fomentar i promoure el desenvolupament de la dona en el món de la creació i les noves tecnologies.

Pep Aymerich
La seva participació en els treballs que es presenten a IDN ha consistit en seguir el procés de creació dels participants des dels inicis de les seves propostes interactives per finalment construir-los el suport físic de les seves creacions. L’escenografia s’ha resolt mitjançant estructures de fusta combinades amb paper per tal d’unificar l’espai de  les diferents propostes i respectar al màxim la seva personalitat en un procés de diàleg amb els creadors.

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) fa escultura, escultura pública, performances i videoart. La seva formació és sobretot autodidacta. El seu leitmotiv és la recerca en la interpretació de l’ésser humà i el seu esperit mitjançant la introspecció. Té escultures públiques en llocs tan dispars com Corea del Sud i Celrà, i ha realitzat accions a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres, entre altres.

Eloi Maduell (1975, Barcelona):
Enginyer informàtic especialista en la creació audiovisual en directe. Fundador de l’Associació Cultural Telenoika l’any 2000. Com a «pause vj», des de l’any 2000 fins al 2006, va treballar com a VJ professional en l’àmbit europeu i des d’aleshores explora, investiga i produeix experiments audiovisuals desenvolupant aplicacions interactives a l’estudi Playmodes, juntament amb Santi Vilanova. Imparteix cursos d’introducció a l’audiovisual en directe, cursos d’experimentació amb tècniques de mapping en màsters, universitats i centres culturals d’arreu del món. Cofundador de LABfàbrica, laboratori de noves tecnologies a Celrà i director tècnic del VAD festival de Girona entre 2005 i 2011.

Julià Carboneras (Olot, 1980):
Músic i enginyer de Telecomunicacions. Ha compost bandes sonores per a produccions de dansa, teatre i multimèdia. Ha desenvolupat nombrosos projectes d’instal·lació interactiva i sonora i s’ha especialitzat en la captació d’estats emocionals mitjançant dispositius i tecnologies com ara biosensors, visió artificial i multitouching. Ha estat guardonat amb el premi VIDA 2008 a la producció de Fundació Telefónica i amb el primer premi d’Arts Locatives del festival Arte Mov del Brasil, entre altres. És cofundador de PTCHWRKS, una empresa dedicada al so i la interactivitat.