IDN - IMATGE, DANSA I NOUS MITJANS Instal·lacions

Tots els dies a partir de l‘obertura de portes al Hall

WALK ME 

Directora: Maria Philippou
Coreografia: Helena Lizari
Arquitectura: Constantinos Kiprianou
Disseny interactiu: David Dalmazzo

Una intervenció en un espai adreçada a generar noves experiències per al cos.

Quantes vegades parem atenció als espais que habitem? Les ciutats on vivim, els centres comercials per on passegem? Quin impacte tenen aquests espais estructurats en les nostres activitats, les nostres rutines, el nostre moviment?

En un esforç per conscienciar sobre la importància que tenen aquestes interaccions físiques per al nostre cos i, de retruc, per a la nostra salut i la nostra creativitat, us convidem a mirar amb uns altres ulls l’estructura dels espais que utilitzeu. Reconsidereu el que és normal i penseu més en el que és natural.

Què passaria si les escales no fossin escales, sinó tobogans? I si el terra mai no fos pla? O si als centres comercials en lloc d’amples passadissos hi hagués ponts suspesos? I si veiéssim el món com un espai de joc?

Walk Me: acompanyeu-nos i descobriu-ho!

Walk Me és un concepte ideat dins del Projecte LÉIM per Maria Philippou (CY), recolzat Sheila per Creevey (IE) i Natalia Alvarez (ES).

LÉIM és un projecte innovador i pioner a nivell europeu que dóna suport a 10 emprenedors del sector de la dansa donant l’oportunitat de desenvolupar-se personal i professionalment. Es caracteritza per ser un projecte de cooperació de 2 anys de durada i finançat pel Programa Cultura 2007-2013 de la UE.

LÉIM està liderat per Dance Ireland (IE) en col·laboració amb CSC/Bassano del Grappa (IT), Dance House Lemesos (CY), Mercat de les Flors Barcelona (ES) and TanzHaus nrw Düsseldorf (DE).

Tots els dies a partir de l‘obertura de portes a la Sala SG

JENSEITS Instal·lació 3D estereoscòpica

Coreografia Billy Cowie
Ballarina Oxana Panchenko
Dibuixos Silke Mansholt
Direcció Billy Cowie

Acompanyada de Tango de Soledad i T’es pas la seule

Billy Cowie ens presenta la seva nova instal·lació on la dansa té lloc sobre dues escales blanques verticals (i virtuals), situades a una distància en què gairebé és impossible veure ambdós ballarins alhora. D’una banda, les escales simbolitzen la transició i la mort ­?el terme alemany Jenseits significa «més enllà» i «vida després de la mort»?, però, coreogràficament, també funcionen definint els espais que habiten els ballarins de manera semblant com una escala musical ajuda l’oient a interpretar la melodia. Una sèrie d’imatges visuals, concebudes per l’artista visual alemanya Silke Mansholt, es projecta sobre els ballarins, mentre les escales i el fons s’endinsen en la foscor al llarg de la peça.

A Jenseits, l’acompanyen dues instal·lacions també en 3D estereoscòpic. Tango de Soledad, una instal·lació basada en el poema del mateix nom i acompanyada pel Tango n.3 per Violoncel i Piano de Cowie i, la segona, T’es Pas la seule, tres curts de dansa projectats en loop els quals s’inspiren en cançons franceses que parlen d’un teixó, un lleopard i una formiga gegant.

Un encàrrec de Teatro a Corte i South East Dance
Presentada gràcies al suport del Brithish Council