TALLER AMB PABLO GISBERT (El Conde de Torrefiel). Dramatúrgia per a ballarins i coreògrafs

Els espectacles de dansa contemporània no haurien de ser pensats i creats només per a un pati de butaques ple de ballarins, sinó per a un públic plural que, sense la necessitat de saber ballar, puguin gaudir d’una peça l’eix central de la qual sigui el moviment. Per a un creador/a, la possibilitat de connectar amb l’espectador és millor quan es coneixen els aspectes dramatúrgics laterals que enalteixen el moviment en escena, dins de l’engranatge global d’una peça. Són moltes les eines que poden sustentar l’abstracció de la dansa contemporània i que recolzen, contextualitzen i milloren un espectacle.

IDEES PER TREBALLAR

Què significa la dramatúrgia en la dansa contemporània? Quines són les eines més importants a l’hora de crear una peça de dansa? Desenvolupament, contextualització i posada en escena d’una idea amb la finalitat de construir un espectacle. Entendre la composició dramatúrgica d’una peça de dansa contemporània des de la primera intuïció a les decisions per tancar l’espectacle. Durant el taller, es treballarà de manera teòrica i pràctica els aspectes més importants de la creació d’una dramatúrgia per a una peça de dansa contemporània i s’analitzaran diverses peces significatives amb la finalitat de comprendre la composició dramàtica que les consolida.

Pablo Gisbert (València, 1982), ha creat les dramatúrgies dels espectacles de la companyia de dansa La Veronal des de 2008. La Veronal ha presentat els seus treballs recentment al Danses Hus d’Estocolm, Hellerau/Dresden, la Bienal de Venècia, el Teatre Chaillot de Paris i el Mercat de les Flors de Barcelona, entre d’altres. L’últim espectacle, Nippon-Koku, ha estat creat per a la Compañía Nacional de Danza i estrenat al Matadero de Madrid. D’altra banda, Pablo Gisbert és també el dramaturg de la companyia El Conde de Torrefiel, amb la qual ha estat proposat per a la plataforma europea de dramatúrgia contemporània Fabulamundi: Playwriting Europe 2013, i amb una trajectòria que ressalta per la seva aportació i reconeixement dins de les noves generacions del teatre contemporani.