Què veurem al Mercat que no haguem vist al Grec?
La condensació de l’energia s’endinsa ara millor en el seu fons que en el seu marc, el Grec ens proporcionava unes dimensions específiques que ens obligava a jugar amb la seva tridimensionalitat i la seva profunditat, quedant sempre la peça emmarcada per la pròpia bellesa del lloc. Un cop alliberada la peça d’aquell entorn hem pogut recollir més tots els elements i centrar-nos en la pròpia essència del tema i la relació dels seus elements intrínsecs sense condicionar-nos pel topos. És un teatre tancat on la naturalesa de la peça assoleix el seu veritable focus.
El llenguatge coreogràfic es cristalitza i es madura, possibilitant cada cop més ser els intèrprets els qui portin les rendes del control total del seu entorn, sense distàncies i sense interferències.
L’apartat musical ha evolucionat, s’ha matisat el seu caràcter sacre en la primera part i el seu caràcter preciossista en la segona.
La línia dramatúrgica deixa de banda alguns passatges bíblics per centrar-se en la pròpia imatge i l’acció, despullant-se de referències visibles i literàries, menys text i més ritu.
Era inevitable i necessari pensar en la relació de Vorònia i el Teatre Grec, va ser un exercici de conjunció espacial. De nou amb el treball en l’estudi i pensant ara en la seva representació en un espai convencional ens podem tornar a centrar en quina va ser la nostra veritable voluntat, quins eren els valors i els passatges pels que havia d’atravessar la peça i quin era el mínim que necessita per fer-ho.
Vorònia es troba en aquell grau de maduresa de quan les coses reposen i s’assenten, de quan tots els seus elements formals i de fons passen a ser un tot uniforme, sempre amb la finalitat de colocar-nos davant de les qüestions que ens porten a reflexionar sobre la nostra relació amb el mal.
Per què has volgut parlar del Mal? Com es parla del Mal a través de la Dansa?
El teatre sempre ha estat plantejar un debat, entenent des de molts angles, ja els grecs ens van deixar aquest llegat, lloc on debatre sobre les grane preguntes universals, parlar del mal ens sembla un bon motor per posar en marxa l’imaginari. Escollir un tema que ens serveix com a pretext per fer-nos preguntes, preguntes que puguin generar opinions, que puguin generar canvis, necessitem anar canviant, això és intrínsec a la vida, com més gran és el valor o concepte que avarques més preguntes et plantejes, més amplificació de la idea i el seu desenvolupament, però també més responsabilitat.
Fer un espectacle de dansa el 2016 és complicat després de tot el que s’ha fet, després de totes les portes que s’han obert, des de la modernitat ja se’ns va preparar per estar oberts a nous camins, oberts per canviar, oberts per reinterpretar la tradició, i per això poder enderrocar les barreres que separen un art de l’altre.
L’objectiu del treball de La Veronal és precisament aquest, deixar d’entendre l’escena d’una manera literal, recolzar-se en un tema i estar oberts a disposar de tant com sigui necessari per arribar a la idea. Des d’una imatge estàtica, on el moviment flueix en el seu fons i en el que observa, com en la dansa més estricta.
La dansa, com el teatre, és una donació i no un regal, una donació és més aviat un problema perquè n’has de fer alguna cosa, no t’ho pots quedar i prou, necessita del que està allà assegut mirant-s’ho, aquesta relació mai és senzilla, no es regeix per una fórmula, és la nostra responsabilitat.
Pel que fa als aspectes formals seguim amb la voluntat de transformar l’odi en quelcom bell, allò fosc en bellesa, el mal en quelcom proper. Composar amb allò fosc per aconseguir llum perque les grans emocions moltes vegades provenen d’allò inexplicable, de territoris foscos, poc clars.
Vam escollir el mal perquè el món d’avui ens ho posa molt fàcil per parlar-ne, d’alguna manera se’ns imposen els temes que volem tractar. A Siena va ser l’humanisme, a Rusia la por, a Nippon-Koku el poder…
Després de tot pensem que a Vorònia podiem organitzar el caos del món que se’ns presenta amb una profunda convicció de que és necessari parlar del mal fent servir la religió com a acompanyant per abordar un tema tan ampli com complex. La religió ha estat l’encarregada de separar el bé del mal i definir aquest últim com l’absència del bé. Les pitjors matances de la història sempre s’han fet en nom d’alguna “puresa” de la raça, de la moral, de la religió… Totes les pitjors matances, tot el mal “pur” de la història, ha estat sempre una conseqüència del Bé. La humanitat s’inventa un Déu com el millor pretext o la millor excusa per fer el mal. On neix? A qui afecta? On és l’infern?… El poder de les religions és consolar-nos del mal que és existir, curar-nos del pànic que dóna viure. I veure poc a poc que la màscara de la religió va caient per revelar de quina substància infernal està feta la normalitat de la vida. L’infern no està tan lluny, al cap i a la fi. L’infern és aquí.
LA VERONAL presenta Vorònia del 3 al 6 de març al Mercat de les Flors
-
Vorònia
LA VERONAL presenta Vorònia. Del 3 al 6 de març
Actualitat
- > Aerowaves Twenty24 busca nous artistes 31/05/2023
- > 4 artistes proposats pel Mercat i el Graner, a la plataforma coreogràfica internacional CAMPING 23 – CND Pantin / Île-de-France 25/05/2023
- > Dos espectacles del Mercat, Premis de la Crítica 05/04/2023
- > El Mercat continua col·laborant amb Apropa Cultura 23/02/2023
- > Tres produccions del Mercat, de gira per Catalunya 08/02/2023
- > Àngels Margarit continua dos anys més al capdavant del Mercat de les Flors 13/01/2023
